Catàleg
13 Kubrick Street
José Antonio Vidal Castaño
15 x 22 cm
13 Kubrick Street uneix amb brillantor dos gèneres aparentment allunyats entre si, l'autobiogràfic i l'assaig cinematogràfic. El seu autor, José Antonio Vidal Castaño, repassa tota la filmografia de Stanley Kubrick i l'enfila amb les seues pròpies vivències personals i el context en què les pel·lícules van ser fetes o ell hi va tenir accés. Ho fa atenent l'ordre en què va veure cada títol, relacionant-los de manera que, com anirem descobrint, obeeix no només a la trajectòria vital de l'autor, sinó també a la lògica subjacent en tota l'obra del cineasta nord-americà.
A la solidesa i l'amenitat del resultat contribueix no poc la condició d'historiador de Vidal Castaño. Ens revela no només el rerefons històric i social de cadascuna de les pel·lícules de Kubrick en el moment en què es van filmar, sinó també les circumstàncies que van acompanyar la seua estrena a Espanya, on no sempre arribaven puntualment, i amaneix la suma amb un conjunt de referències erudites sempre pertinents.
13 Kubrick Street és, doncs, un llibre per a amants del cinema, per a degustadors de la literatura intimista i amb alé, i per als que vulguen treure el cap, de la mà d'un observador informat i perspicaç, a l'Espanya que transitava amb pas incert des del franquisme a la postmodernitat.
No escapareu
Joan Dolç
15 x 22 cm
60 fotografies
A No escapareu, el lector trobarà un catàleg extens, encara que no exhaustiu, dels comportaments il·lògics, paradoxals, desconcertants i autodestructius que donen forma, o més aviat li la lleven, al temps present. L’autor aplica als fets més diversos de la vida quotidiana una mirada implacablement sarcàstica i voluntariosament honesta i veraç, gratant la superfície de les aparences i fugint sempre d’allò que anomenem actualitat, un constructe arterós sobre el qual se sustenta la manipulació constant a què estem sotmesos, segons la seua opinió. Tot amb el suport de més d’una cinquantena de fotografies, moltes de les quals són part substancial del seu discurs.
No escapareu és fruit d’una acurada reelaboració d’alguns dels articles que Joan Dolç va publicar setmanalment al seu blog balançdeexistencies.com i altres mitjans de la xarxa.
La Síndrome de Lot
Anna Salomé
15 x 22 cm
Una mestressa de casa que assisteix impotent a la seva transformació en una altra persona. Un professor sotmès a la tirania creadora de la seva biblioteca. Els infortunis d’un jove perseguit per una imatge sortida del mirall. Les refexions d’un psiquiatre obsedit per un pacient que s’estima les pedres. Quatre històries d’unes vides enganyosament anodines que s’extravien en aquell territori obscur on l’estranyesa s’apodera de la quotidianitat i l’absurd es confon amb la bogeria. Un territori on els malsons adquireixen la consistència d’una realitat emergent, maligna i fascinant alhora, i aboquen a desenllaços tan aterridors com oberts a la interpretació del lector.
Els relats que integren La síndrome de Lot projecten una mirada descarnada sobre les relacions humanes i extreuen la seva força de la convicció tràgica que l’existència constitueix un error monstruós de la natura, perquè el jo és tan sols el subterfugi de què es val la ment per tal de dissimular l’abisme que a cada pas amenaça d’obrir-se sota els nostres peus i precipitar-nos en un caos sense sentit.
Extraviari
Josep Maria Domingo
15 x 22 cm
Gent que s’esgarria, que es retroba, que troba, que fuig, que enyora, que renega, que estima, personatges marginals, desposseïts, desesmats, resignats, somniadors, rebels, tossuts, fns i tot trasplantats… Extraviari és un recull de relats breus, que parteixen de fets i situacions que se n’ixen d’allò previst o previsible, que s’aparten del «recte camí», tant en un sentit literal, com en altres més amples i difusos, com ara el social, el moral o el purament imaginatiu.
En aquest conjunt de narracions, els diferents punts de vista que adopta el narrador se sumen als d’una àmplia galeria de personatges amb vida pròpia, la qual cosa permet a l’autor anar des del distanciament crític més bel·ligerant a la identifcació condescendent amb uns caràcters i situacions, unes maneres d’estar i de passar pel món, que formen part de la seua educació sentimental i condensen una experiència vital que ha estat compartida per diverses generacions i de la qual encara ara se’n percep el ressò. Així és com, al llarg d’aquestes pàgines, l’enyor i la intensitat lírica dóna pas a la ironia i l’humor, i com els límits de la realitat, la fantasia, el somni o el desig, s’esvaeixen de vegades d’una manera irremeiable i contradictòria.
Signes antipersona
Josep J. Conill
15 x 22 cmA Signes Antipersona, malgrat el seu subtítol ("Contra la poesia"), no trobarem, com diu Amadeu Viana al pròleg, "ni una queixa ni una crítica, simplement la constatació del que ocorre quan el talent s'allunya dels poemes, o quan, enfurismat, el talent hi torna per esbrinar què passa, què està passant. En què estaran pensant els poetes? Per ací no trau el cap la passió pendent de la passió de l'altre, ni el geni de la inspiració obrint-se pas entre els núvols ni una intimitat interior examinada detalladament. Els temes són uns altres", com els que traspunten en els versos següents:Cándidament, vam creure en la presència
d'un propòsit en cada criatura,
i en cada vers xifràrem un conjur,
en cada fil de veu una confiança
que els noms no trairien la promesa
de revelar-nos el secret del món,
i ara cerquem en va alguna certesa
entre les selves aspres de la lletra morta,
com el convidat que en unes carnestoltes
vol arrancar als dansaires la careta,
i sospita amb horror que sols el volten
cadàvers coronats per les paraules
amb els llorers marcits de la ignomínia.
Sic transit gloria, mindundi
Josep J. Conill
En Sic transit gloria, mindundi, Josep. J. Conill empra l’aforisme com una autèntica bomba intel·lectual de fragmentació i desplega un exhaustiu exercici de pensament crític entès com a bufonada transcendental, que sotmet a una revisió tan implacable com irònica les manifestacions més candents de l’individualisme de masses, aquest fenomen que devasta les societats actuals i amenaça amb transformar l’era de la globalització en la fi dels temps.
Sic transit gloria, mindundi amaga una lectura de la realitat incòmoda i inquietant, continuadora de la gran literatura aforística europea, on el sentiment tràgic alterna sense solució de continuïtat amb l’estirabot, la poesia amb l’acudit i la filosofia amb la blasfèmia. Tot plegat, convida el lector a barallar-s’hi a cada pas, fent honor a aquella observació de Kafka segons la qual «si el llibre que llegim no ens desperta com un cop de puny al crani, per què llegir-lo?».
Màximes i pensaments
Chamfort
15 x 22 cm
Chamfort destaca entre la resta de moralistes francesos per ser l’autor d’una prosa de gran modernitat literària, de to gairebé conversacional, i per una frescor que l’acosta a la nostra època i alhora l’emparenta amb l’antiga escola cínica. Un cinisme que prové sobretot de la impudícia, del desvergonyiment amb què parla dels altres i de si mateix. No per transmetre sempre un missatge negatiu, sinó perquè no té miraments per a posar en evidència tot i tothom. I, a més, sense dissimular-ho.
Va aconseguir una posteritat estranya, a mig camí entre el reconeixement universal dels historiadors literaris i dels escriptors, i l’oblit general d’editors i lectors. Els romàntics alemanys, inclòs Nietzsche, van digerir els seus aforismes quasi tan compulsivament com els de Lichtenberg, i en la llista d’admiradors il·lustres cal incloure Joan Fuster i Josep Pla. Malgrat això, mai no havia estat traduït al català. El lector pot estar segur que el que té a les mans no és un llibre més.
Balanç d'existències
Joan Dolç
19 x 22 cm
100 fotografies impreses en
bitò
Durant els últims cent vint-i-cinc anys ens hem dedicat, de manera febril, a celebrar la nostra existència i a certificar-la mitjançant la producció massiva de testimonis més o menys banals. Balanç d'existències és, d’una banda, l’inventari d’un conjunt de fotografies aparentment triades a l’atzar, com si algú hagués ficat les mans en la ingent fullaraca visual que hem anat acumulant al llarg de d’aquest període i n’hagués extret un centenar d’imatges anònimes. Però també és un balanç vital, un inventari de reflexions —impregnades d’un humor àcid i d’un pessimisme inequívoc— que potser s’estan quedant ja sense referències, a més d’una ferma reivindicació dels llaços indissolubles que existeixen, o haurien d’existir, entre la imatge i la paraula, sense els quals, segons l’autor, és impossible qualsevol pensament crític mínimament eficaç.
Passeres
Amadeu Viana
15 x 22 cm
Lucreci va imaginar una fletxa voladora llançada cap a l’infinit, per provar si l’espai tenia límits. Aquesta fletxa són les paraules, els participis, els futurs, els condicionals. Com ens orienten i ens desorienten i com ho podem fer per millorar la ruta és la matèria elemental d’aquest llibre. Ací l’autor dreça passeres, regira significats amb ironia i malícia, inventa i distorsiona, per camins que, després, de tornada, semblen fàcils perquè ja han estat transitats. Les paraules al mateix temps ens ajuden i ens confonen, quan cal destriar entre la informació que ens envolta.
En Passeres es raona sempre pensant que el llenguatge, i les paraules, formen part del cos humà, que també produeix els seus propis errors de percepció, i alhora categories, objectes, enllaços. Espriu l’obscur ho va expressar en estil feréstec, «les paraules són / forques d’on a trossos / penjo la raó». Però no hi ha cap certesa, en tot això. Diguem que, com a mínim, hi ha una certa disposició a no deixar-se enlluernar del tot i a aprofitar els contrallums —per tornar a casa.
IN PURIBUS llibres aspira a posicionar-se com un segell de qualitat, complir la funció social de l'editor i promocionar autors que, amb freqüència, han treballat i treballen desenvolupant la creació i el pensament crític sota totes les seues formes, al marge dels estàndards establerts per la gran indústria editorial.
©2024. Tots els drets reservats.